Fins ara no he parlat d’aquesta part del joc: la decisió entre delgar i cantar (triar trumfo).
És la part de la botifarra més mecanitzada i per aquest motiu no l’he comentat abans. Tot i això crec que es prou interessant exposar un xic com funciona.
No cal cap estratègia ni art. Només cal seguir un petit algorisme que, l’experiència ho confirma, funciona molt bé.
La convenció és aquesta.
Si et toca cantar i tens fallo o semifallo o cinc cartes (o més) del mateix coll, aleshores no pots delegar. Triaràs aleshores el coll amb més cartes. En cas d’empat a cartes entre dos colls, cal triar el coll que tingui els valors més alts.
Si tens els colls repartits (es a dir entre dos i quatre cartes a tots els colls) i cartes altes, cantes botifarra. La dita assegura que “con dos manillas i un as, botifarra cantaràs”.
En els altres casos delega.
Si et deleguen (ja saps aleahores quin panorama té el company) has de cantar sempre el coll amb més cartes i més altes.
Aquesta convenció l’aplica tothom.
És previsible per als contraris (que aniran a cercar el semifallo si cantes directe) però també ajuda molt al company, que por intuir el millor joc.
Pel que he vist, les aplicacions que juguen a la botifarra també solen fer així la tria (potser amb l’excepció de les cinc o més cartes del mateix coll). En canvi les aplicacions no solen tenir en compte la informació que aporta “cantar directe” pel que fa a la possibilitat de tenir semifallo.
– – – – –
Hi ha excepcions a la norma a considerar.
Si et deleguen i tens unes cartes magnífiques pot arriscar-te a cantar botifarra. Han de ser molt bones les cartes, perque hi ha una altra dita que assegura “botifarra pasada, botifarra contrada”.
No és habitual veure a les partides aquesta contrada, però si el jugador delegat no ha valorat bé les seves cartes, sol ser una excel·lent oportunitat dels contraris per a treure punts. Sol ser infal·lible contra les aplicacions.
Us recomano, si teniu oportunitat, contrar la botifarra delegada. Si més no quan jugueu amb amics o amb programes. En concursos potser no cal córrer el risc. 😉
(Nota: Haig d’advertir que personalment només he participat en un concurs en tota la meva vida. Això em desqualifica com a “expert” en concursos)
Una altra excepció habitual és delegar amb cartes de botifarra. Si el company té un joc acceptable llavors la partida pot ser devastadora. Es perd però la possibilitat de doblar els punts que atorga el cantar botifarra.
(Nota: aquesta jugada també és un parany. Si el company cantés botifarra, poc probable, i els contraris la contren, es mereix una recontrada instantània!)
Delegar amb fallo o semifallo (tot i que algunes vegades, molt poques, pot sortir bé) es considera un error greu.
(Acudit: per als experts en botifarra, tots els errors són greus i imperdonables)
– – – – –
A Blanes fa anys jugàvem (no sempre) amb una norma que deia que si un jugador no tenia cap punt a la ma es tornaven a repartir les cartes.
Amb el temps vàrem anar abandonant aquesta norma ja que preval la possibilitat que el teu company tingui molt bon joc en aquella ma. D’altra banda, sense tenir cap punt pots tenir també bon joc, comptant amb l’altre dita famosa (i potser la més encertada de totes) que diu “qui té un company té una mina”.
No he vist cap aplicació que suporti aquesta modalitat de joc.
Per acabar una anècdota. En una partida jugada fa anys el jugador que cantava es va trobar a les mans onze cartes del mateix coll i semifallo. Disposava de dues manilles (la del coll multitudinari i la del semifallo). Incomprensiblement (per a mi) va cantar botifarra, per assegurar-se el doble de punts.
La jugada li va sortir prou bé, però encara avui penso que es va equivocar.
Botifarra 